Què et va portar a començar a expressar-te a través de l’art?

Des de jove l’art ha estat molt a prop meu, sempre he estat dibuixant. Però quan vaig començar a estudiar també em vaig adonar que hi ha moltes incongruències, moltes coses iròniques que existeixen en la realitat.

Llavors vaig entendre que les paraules no eren suficients. Volia posar totes aquestes coses irracionals i il·lògiques sobre el paper, en un dibuix, per poder expressar amb més claredat aquestes idees.

Com descriuries qui ets a través del que fas?

Això és difícil.

Crec que em descriuria com algú espontani, còmic —de vegades fins i tot sense voler-ho— i irracional fins a cert punt.

Però com deia abans: ningú és completament racional. Ningú entén la realitat del món al cent per cent. Per què ho hauria de fer jo?

Com et fa sentir crear a l’espai urbà?

És una de les coses més divertides que hi ha. M’entreté molt.

També em fa recordar el que era ser nen i, al mateix temps, sentir que formo part de la ciutat, part del carrer.

Cada dia estem envoltats de publicitat, cartells i flyers que ningú no ha demanat. I jo penso: si visc en aquesta ciutat, per què el carrer no pot representar també la gent que viu aquí, gent com jo?

Quines coses de l’entorn, del carrer o del que passa al nostre voltant solen inspirar-te per crear?

Honestament, moltes coses del dia a dia.

Per exemple, anar al supermercat pot inspirar-me molt. Caminar pel carrer i veure que passen coses molt estranyes.

Ara, per exemple, amb la samarreta de Beneno: els correfocs amb els dimonis. No és una cosa que vegis cada dia, però passa als carrers.

Els dimonis —que en teoria haurien de fer por— aquí són divertits, et persegueixen i juguen amb tu.

Sobre la teva obra, què hi ha darrere de la peça que presentes?

És una combinació d’ironia, un xoc d’idees.

D’una banda tens els dimonis, que se suposa que porten mals auguris i haurien de ser terrorífics.

De l’altra hi ha els dimonis del correfoc, que són divertits, et persegueixen i juguen amb tu.

La peça neix d’aquesta idea: de com ens estem robant la nit, de com ens estem divertint. No és una cosa que faci por, al contrari.

La ciutat està viva. I la vivim robant estrelles i llunes.

La teva relació amb Barcelona. Com influeix la ciutat en el teu treball?

Moltíssim.

Barcelona és una ciutat on no només visc, també la gaudeixo.

M’ha fet una persona molt més creativa. Aquí he conegut molts artistes i persones que ara considero amics, que m’han obert portes.

El paste up i l’art urbà que es viu aquí —que corre per les venes de la ciutat— m’han influït moltíssim.

Ha canviat la meva manera de dibuixar, de dissenyar i també m’ha donat més confiança en mi mateix.

Què t’agradaria que les persones sentissin o pensessin quan es trobin amb la teva obra al carrer?

Que el carrer és de tothom.

Si jo puc enganxar alguna cosa o dibuixar alguna cosa, ells també poden fer-ho.

M’agrada entretenir-me amb idees i situacions urbanes —i m’agradaria que els altres també ho fessin—. Que puguin riure una mica de la realitat.

A vegades no ens permetem ser feliços per tot el que està passant al nostre voltant.

Què significa per a tu col·laborar amb Beneno?

Beneno és, honestament, un espai per a la gent local.

Un lloc on es pot ensenyar el que realment és Barcelona, no només la samarreta del Barça o les coses que venen als xiringuitos.

El que realment fa que t’enamoris de la ciutat són les persones.

I Beneno representa les persones. Això està molt bé.