Què et va portar a començar a expressar-te a través de l’art?

Vaig sentir que l’art era una manera de mostrar el que sé fer i de mostrar-me a mi mateix a través d’això: la il·lustració, l’art urbà, tot allò que em representa. Per a mi és una eina per expressar-me, per mostrar el meu entorn i també per aportar alguna cosa a la societat.

Com descriuries qui ets a través del que fas?

Descriure’m no és fàcil, perquè soc com una muntanya russa. Un dia em llevo amb una idea que em representa i l’endemà la faig d’una manera completament diferent. Crec que soc molt versàtil. Sempre absorbeixo el que passa al meu voltant, com una esponja. Quan sento la necessitat de representar-ho o quan alguna cosa connecta amb mi, ho trec i ho faig. No tinc una definició exacta de qui soc: simplement faig el que sento en cada moment i el que veig al meu voltant.

Si algú veiés el teu treball, què creus que entendria de tu o de la teva manera de veure el món?

Això depèn de cada persona. Per a mi ja és una victòria si algú aconsegueix connectar amb el que faig. M’agradaria que cadascú interpretés les meves obres lliurement, que sentís el que li provoquin. Tant de bo algú s’hi identifiqui, o li arrenqui un somriure, o simplement digui: «Ei, m’agrada». Si aconsegueixo moure alguna cosa dins d’algú, per a mi ja és una victòria.

Com et fa sentir crear en un espai urbà?

Per a mi és una manera d’aportar. Sento que el carrer és un museu enorme. Potser jo no soc un gran artista, però puc penjar una obra en aquest museu que és la ciutat. Compartir el que faig al carrer és una sensació diferent: complementa el treball que neix al paper. Treure’l a l’espai urbà és com penjar un quadre en aquest museu obert que és la ciutat.

Quines coses de l’entorn, del carrer o de la vida social solen inspirar-te per crear?

Aquí a Barcelona m’inspira tot. Som molt diferents, però alhora compartim moltes coses. El barri, les persones que passen pel carrer, les situacions que hi tenen lloc... tot això ho vaig absorbint. Després intento transformar-ho en alguna cosa que em representi i mostrar-ho perquè altres persones també ho puguin veure i sentir.

Quina història hi ha darrere de l’obra que presentes per a Beneno?

Quan vaig arribar al Raval, una de les primeres coses que em va impactar va ser el Gat de Botero. A partir d’aquí vaig començar a fixar-me més en el barri i en tot el que passa als seus carrers. Aquesta barreja de símbols, escenes quotidianes i energia del Raval va ser el punt de partida per crear aquesta il·lustració.

Com influeix Barcelona en el teu treball?

Sempre observo el que passa al meu voltant. Barcelona, en molts aspectes, em recorda als barris d’on vinc: llocs populars, multiculturals i plens de vida. D’alguna manera em fa sentir com a casa, però al mateix temps t’obre molt els ulls. Aquí conviuen moltes cultures i quan camines pel carrer trobes art per tot arreu. Tot aquest ambient, el color i la barreja d’influències acaben apareixent a les meves obres.

Què t’agradaria que la gent sentís o es preguntés quan es trobi amb la teva obra al carrer?

Si la meva obra aconsegueix moure alguna cosa dins d’algú, ja és suficient per a mi. Pot ser que els agradi, que no els agradi, que els generi una crítica o que els provoqui empatia. L’important és que passi alguna cosa. El que no m’agradaria és que passés desapercebuda. Prefereixo que algú s’aturi, que es qüestioni alguna cosa o que pensi: «Això m’agrada» o «això no m’agrada».

Per acabar, què significa per a tu col·laborar amb Beneno?

Col·laborar amb Beneno em va fer confiar més en la meva feina.

Que una marca s’interessi per una obra teva i vulgui posar-la a una peça de roba és molt motivador.

A Barcelona hi ha moltíssims artistes urbans amb molt a aportar, i m’agrada que existeixin projectes com Beneno que vulguin donar visibilitat a aquest talent.

Som artistes diferents, venim de llocs diferents, però tots compartim una cosa: sentim Barcelona com la nostra ciutat. Que existeixin projectes que donin suport a això i ajudin a mostrar l’art és molt valuós.