Què et va portar a començar a expressar-te a través de l’art?

Des de petit sempre vaig dibuixar. Per sort el meu germà dibuixava molt, sobretot cotxes, i a casa sempre hi havia llapis i paper sobre la taula.

Dibuixar era el que millor se’m donava, m’hi sentia còmode. A més, el meu entorn m’animava a fer-ho.

Mai em va pesar passar hores assegut dibuixant i intentant millorar. Des de molt jove vaig sentir que això era al que volia dedicar-me.

Com descriuries qui ets a través del que fas?

Em considero un experimentador bastant inconformista i perfeccionista.

Sempre intento arribar a un nivell en què senti que vaig pel camí correcte, però al mateix temps sempre vull millorar.

M’agrada experimentar amb moltes tècniques i eines diferents. Sempre estic aprenent coses noves i sempre en tinc moltes més a la llista per descobrir.

Si algú veiés el teu treball, què creus que entendria de tu o de la teva manera de veure el món?

És una mica difícil dir-ho jo mateix, però suposo que veurien aquesta recerca estètica i també un cert nivell de precisió.

Encara que de vegades intento fer obres més soltes, amb oli o tècniques més lliures, sempre acabo tornant a les línies netes i a la cura pel detall.

També apareix una mica de la vida de carrer. A la sèrie Los Angelitos, com a Querubins desertors, es nota una mica aquest món.

Com et fa sentir crear sobre el cos?

És una responsabilitat molt gran.

Encara que els tatuatges es poden tapar o es poden eliminar amb làser, espero que cap dels meus clients vulgui tapar els tatuatges que vaig fer. I si ho fan, què sigui per fer-se alguna cosa molt millor!

També és molt bonic intentar combinar l’anatomia amb el dibuix. El cos està en moviment, no és una superfície plana, i hi ha molts factors que cal tenir en compte. Per això és un aprenentatge constant.

Quines coses de l’entorn o de la vida quotidiana solen inspirar-te per crear?

M’inspiren molt les paletes de colors.

Per exemple, els colors dels capvespres, de les plantes o combinacions que apareixen de sobte al carrer: algú que passa amb un vestit davant d’un fons determinat.

També m’inspiren situacions que passen al carrer o fins i tot alguna cosa que veig en un vídeo o en un reel.

Però sobretot m’inspira molt la natura, les flors, la botànica i els animals.

També m’agrada molt l’arquitectura, especialment l’arquitectura antiga. L’arquitectura moderna no m’interessa tant.

Sempre intento incorporar aquestes coses a la meva obra. Per exemple, a la peça que he presentat per a Beneno apareix l’Arc de Triomf, que és una arquitectura molt ornamental i que es presta molt a ser dibuixada.

Parla’ns de la teva relació amb Barcelona. Com influeix Barcelona en el teu treball?

Una de les coses que més m’agrada de viure a Barcelona és l’accés que tinc als museus i a les obres dels grans mestres.

Poder veure aquestes obres de prop em nodreix moltíssim.

Barcelona també ha influït molt en el meu treball perquè aquí he conegut molta gent talentosa.

Com a tatuador, de vegades estàs envoltat d’artistes que estan en un nivell al qual t’agradaria arribar, i això t’impulsa a continuar millorant.

A més hi ha tota la vida del carrer, que és preciosa.

I també hi ha una cosa molt pràctica: a Barcelona tinc accés a materials que a l’Uruguai són molt més difícils de trobar, com alguns papers o eines. Aquí puc anar a papereries o botigues d’art i trobar moltes més coses.

Tot això ha influït molt en el meu treball.

Per què vas decidir compartir precisament aquesta peça?

Vaig triar aquesta obra perquè l’Arc de Triomf és un símbol molt icònic de Barcelona.

I tenint en compte que Beneno està molt connectat amb la ciutat i amb la gent que viu aquí, em va semblar que era l’obra més adequada per presentar.

A més és una peça amb la qual estic molt content. A vegades miro obres antigues i sento que canviaria moltes coses, però en aquest cas sento que està perfecta.

Què t’agradaria que les persones pensessin o recordessin quan es trobin amb aquesta obra?

M’agradaria que recordessin alguna d’aquelles nits plenes d’anècdotes, converses i rialles amb amics.

Potser una tornada a casa després d’una nit molt bona —o fins i tot d’una nit no tan bona—, però que recordin aquell moment.

També que pensin en l’amistat, en acompanyar-se.

I en la teva obra en general, què t’agradaria que la gent sentís?

M’agradaria que la gent pensés el que volgués, però també que veiés el treball i l’esforç que hi ha al darrere. Dedico moltíssim temps a millorar i a intentar fer coses cada vegada més boniques.

Dedico moltíssim temps a millorar i a intentar fer coses cada vegada més boniques.

No crec que una obra pugui canviar la vida de ningú, però sí que pot millorar un moment.

Potser algú té un mal dia, veu una obra, s’atura un moment a mirar-la i això ja canvia una mica el seu estat d’ànim. Crec que l’estètica influeix molt en com ens sentim. I si una obra pot fer que algú tingui un moment una mica més feliç, per mi ja és suficient.

Per acabar, què penses d’un projecte com Beneno?

M’agrada molt que existeixin projectes que donin suport als artistes.

També em sembla molt interessant com Beneno descobreix els artistes veient les seves obres al carrer i contactant-los.

Em sembla un projecte molt bo i estic molt content que m’hagin convidat a participar.